diumenge, 20 de maig de 2012

Mètode Ferber (aquí anomenat "Mètode Estivill")

Fa uns dies em vaig trobar amb aquest vídeo d'una sèrie còmica americana ("Mad About You") però que, en aquest cas, et deixa amb un regust amarg...
Es tracta d'una crítica al Mètode Ferber, l'aquí anomenat "Metòde Estivill" (ja que aquest autor el va copiar i difondre a España). 


Nosaltres mai ens hem plantejat aplicar un mètode que per nosaltres és de maltractament i mala atenció dels nens.  


Però bé, no vull fer un gran escrit o una gran reflexió, no faré una llista dels desproposits d'aquest mètode,  simplement us animo a veure aquest vídeo i difondre'l, no us deixarà indiferent (o almenys això espero).


Cliqueu aquí per veure el vídeo: "Mad About You".







divendres, 11 de maig de 2012

“Vinga va Joan, aixeca’t que no ha esta res” “No ploris Maria, que no n’hi ha per tant”


Us sonen aquestes frases? Segur que més d’un de vosaltres les haurà sentit dir als seus fills o a altres nens del parc, de l’escola,...
Qui som nosaltres, els adults, per decidir si un nen s’ha fet mal o no, si un fet els afecta o no, si un sentiment és “vàlid” o no?

Un exercici que ens ajuda en molts aspectes de criança és posar-nos en el lloc del nostre fill o imaginar que la situació en lloc de passar a un nen passa a un adult: Veiem un senyor que ensopega amb una pedra i cau a terra. A algú de nosaltres se’ns acudiria anar cap a ell i dir-li: “Vinga va aixeca’t que no ha estat res”?. Com ens sentiríem nosaltres si fóssim els que hem ensopegat i ens diguessin “No ploris que no n’hi ha per tant!”. 

És molt important tenir en compte i reconèixer els sentiments dels nostres fills, així com ajudar-los a identificar els seu estats d’ànim.