Us sonen aquestes frases? Segur que més d’un de vosaltres
les haurà sentit dir als seus fills o a altres nens del parc, de l’escola,...
Qui som nosaltres, els adults, per decidir si un nen s’ha
fet mal o no, si un fet els afecta o no, si un sentiment és “vàlid” o no?
Un exercici que ens ajuda en molts aspectes de criança és
posar-nos en el lloc del nostre fill o imaginar que la situació en lloc de
passar a un nen passa a un adult: Veiem un senyor que ensopega amb una pedra i
cau a terra. A algú de nosaltres se’ns acudiria anar cap a ell i dir-li: “Vinga
va aixeca’t que no ha estat res”?. Com ens sentiríem nosaltres si fóssim els
que hem ensopegat i ens diguessin “No ploris que no n’hi ha per tant!”.
És molt important tenir en compte i reconèixer els
sentiments dels nostres fills, així com ajudar-los a identificar els seu estats
d’ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada